29 de des. 2022

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (A)

 


En projectar un viatge o excursió, sovint ens preguntem: en companyia de qui? Perquè una bona companyia dona seguretat i confiança.

La Litúrgia ens convida a emprendre el camí de l’Any Nou 2023 en la millor companyia possible: la de Maria, Mare de Déu. Enguany seran també moltes les ocasions en què la nostra pregària eclesial serà presidida per la Verge Maria: normal també que així comencem l’any.

La pregària d’avui està amarada de Benedicció divina: Que el Senyor ens beneeixi i ens guardi. Que ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres.

Quan ens adrecem confiadament al Senyor, ens adonem que Ell ens està mirant amb ulls d’amor misericordiós. El pietós costum cristià de beneir imatges, objectes, menjars, busca orientar-nos cap a Déu, l’únic que bé diu i bé fa. Els humans sí som capaços de bona dicció amb paraules i promeses molt ben dites, però només Déu ens beneeix i ens fa el bé.

Adreçant la mirada cap a Déu i veient la claror de la seva mirada amorosa, contemplem que, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill perquè obtinguéssim la condició de fills: què tenia d’especial aquella època perquè sant Pau parlés de temps amb plenitud?

No foren les circumstàncies històriques de fa 2000 anys a Palestina les que aportaren especial condició favorable a l’esdeveniment iniciat a Natzaret i culminat a Bet-Lehem; va ser Déu qui, venint al món fet-home, aportà plenitud a aquell moment històric.

Amb aquesta iniciativa divina s’activa definitivament el gran Projecte de Déu: recuperar-nos plenament a la condició de fills i rescatar-nos del viure sota la Llei que no podia donar-nos la plenitud que satisfà el cor de l’home.

D’aquesta condició de fills en tenim una prova que és també termòmetre: si en positiu deixem que en els nostres cors l’Esperit de Jesucrist s’adreci a Déu com a Abbà-Pare i ens faci tractar tothom com a germans.

També avui en l’Eucaristia preguem especialment per la Pau al món: l’any 1956 el Papa Pau VIè instaurava la celebració de la Jornada per la Pau el primer dia de l’any. Han passat més de sis dècades i cada vegada es fa més necessari i urgent pregar per la pau, que en definitiva és do de Déu.

Avui a l’evangeli contemplem els pastors, veritables models de l’autèntic deixeble de Crist. Malgrat ser marginats en la societat del seu temps, en l’Economia de la Salvació tenen un lloc especial reservat per a ells.

Reben l’anunci de l’àngel del Senyor i acullen la Bona Nova que se’ls anuncia: “Us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor”; després anaren a Bet-Lèhem i ho comprovaren amb els propis ulls; això els permeté  contar fidelment la seva experiència amb tant de goig que tothom es meravellava del seu testimoniatge; i finalment se’n tornaren a la seva feina glorificant Déu i lloant-lo.

Escoltar Déu que ens parla mitjançant els seus àngels-missatgers; acollir la Bona Nova de Crist fent-ne experiència personal; transmetre l’Evangeli de les Benaurances vivint-lo amb testimoniatge de credibilitat; glorificar i lloar el Senyor des de la pròpia vocació personal: aquesta és la nostra missió personal i eclesial.

Emprenem avui el camí d’un Any Nou compartint solidàriament les alegries i esperances, les tristeses i angoixes de la gent del nostre temps, sobretot dels pobres i els qui sofreixen (Gaudium et Spes nº 1), perquè així tothom pugui tastar que la joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús (Evangelii Gaudium nº 1).

Jose-Luis Arín Roig

Vida Diocesana, 1, any LII


Full nº 1: De l'1 al 8 de gener 2023

 








23 de des. 2022

Nadal de nostre Senyor Jesucrist


L’evangelista Joan, amb mirada d’àguila, contempla en el seu Pròleg el fet històric del Nadal destacant com el que va passar a Betlem té els seus orígens en Déu, i pel tant en l’eternitat.

Al principi, és a dir, en l’eternitat abans que el temps comencés (Siràcida 24,9), quan només existeix l’Etern, el Déu sense començament ni acabament, en aquell llavors d’atemporalitat, ja existia el qui és la Paraula i de qui l’Evangeli anirà revelant la seva identitat.

El personatge en qüestió és anomenat la Paraula, el Logos, perquè la seva missió serà revelar i donar a conèixer Déu, a qui ningú no ha vist mai.

D’Ell es diu d’entrada que era amb Déu, dinàmicament orientat vers el Pare; fins a completar la descripció de la seva identitat afirmant que era  Déu, amb explicitació de la seva identitat divina.

Per la seva condició divina, ja en la transcendència de la meta-història tenia en Ell la Vida i la Vida era la Llum dels homes: però aquesta qualitat suprema encara no tenia prou eficàcia salvífica, perquè era ben lluny de la humanitat.

Preparant l’esdeveniment de la seva vinguda al món, Déu envià un home que es deia Joan amb la missió de ser testimoni de la Llum perquè gràcies a Joan, tothom arribés a la fe en Crist, Llum veritable que en venir al món per l’Encarnació, il·lumina tots els homes.

El Baptista, de qui al seu temps sospitaven si no fora potser el Messies (Lc 3,15), tot i que Ell mateix no era la Llum, però sí testimoni seu engrescador amb plena credibilitat.

Davant la presència del Fill Unigènit de Deu en el món, hi ha diverses reaccions: el món que li deu l’existència no l’ha reconegut; pitjor encara: els seus, els de casa seva, no l’han acollit. Però als qui l’han rebut i creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu amb identitat dinàmica que cal activar dia rere dia per créixer. Perquè esdevenir fills de Déu no fa referència a un moment puntual sinó a tota la vida.

L’afirmació clau de tot el Pròleg-resum de Jn i de la nostra fe cristiana és que el qui és la Paraula s’ha fet carn d’home. Per això el Catecisme ensenya que “la fe en l’Encarnació veritable del Fill de Déu és el signe distintiu de la fe cristiana” (CCE 463).

Si el nostre Nadal no reflecteix això, no es autèntic Nadal de Nostre Senyor Jesucrist. El qui és la Paraula, Logos, presentat abans com a Déu, és ara presentat com esdevingut carn d’home. La glòria divina que a Jesús de Natzaret li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat, l’hem de contemplar en clau d’Encarnació històrica: la del Nadal històric a Betlem fa més de dos mil anys, i la del nostre Nadal 2022.

Ell ha plantat el seu Tabernacle entre nosaltres i els seus deixebles no podem viure la nostra fe al marge de la seva presència salvadora enmig sobretot dels desheretats de la nostra societat. Contemplar la glòria que li pertoca com a Fill únic de Déu ens ha de portar a reconèixer-lo amb les seves senyes perpètues d’identitat: en bolquers com qualsevol nadó i posat en una menjadora (Lc 2,12) com tants pobres d’avui.

A Betlem no hi havia lloc per a Maria i Josep (Lc 2,7): per això nosaltres a la contemplació pietosa del Déu Infant hem d’afegir inseparablement el compromís de caritat envers els sense sostre, perquè al Déu fet home per nosaltres no se’l troba ni se l’adora en núvols híper-urànics al marge dels qui sofreixen i de les angoixes de la societat.

Si ho fem així, Bon i Sant Nadal 2022!

José-Luis Arín Roig


 Vida Diocesana nº 52

20 de des. 2022

Pessebre parròquia


Publiquem fotos del pessebre que s'està muntant enguany per part de catequistes i fidels de la  nostra parròquia com tots els anys per aquestes dates a una part del temple.

Està començant a prendre forma i ja anirem actualitzant el seu estat amb més fotos.









17 de des. 2022

DIUMENGE IV D'ADVENT (A)

 



Sant Josep protagonitza l’altra resposta a Déu, totalment a l’inrevés d’Acaz. El senyal que rep Josep és dramàtic: abans de viure junts, es trobà que Maria havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Per això Josep resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Llavors intervé Deu, autor d’aquesta situació, dient-li: Josep, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa a casa teva. Així quan Josep es despertà prenent consciencia de la voluntat de Déu, va fer el que l’àngel de Senyor li havia manat.

FP nº 42

11 de des. 2022

DIUMENGE III D'ADVENT (A)


Joan el Baptista, enviat de Déu com a testimoni de Jesús perquè, gràcies al seu testimoniatge personal, tothom cregui en Crist, ara envia dos deixebles seus a preguntar-li: “Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Potser al Baptista li han entrat dubtes sobre la veritable identitat de Jesús com autèntic Messies; o potser només vol que els seus deixebles vegin de prop l’estil i força de Jesús de Natzaret. Sigui com sigui, el criteri de Jesús és contundent: Aneu a anunciar a Joan el que veieu.

FP nº 41

5 de des. 2022

DIUMENGE II D'ADVENT (A)


La crida general i repetida a la conversió reclama concreció per no quedar-se inútil buida. Demostreu amb fets que us voleu convertir. Per què convertir-se implica eliminar obstacles concrets que a la nostra vida, personal i comunitària, impedeixen que Crist ompli del tot la vostra vida: projectes, criteris, estil de vida.. Cal alçar les fondalades de les mancances (fidelitat a la voluntat de Déu, esperit de sacrifici, comunió eclesial, solidaritat..) i a la vegada abaixar les muntanyes dels excessos (superficialitat, inconstància, egoisme..)

FP nº 40