En projectar un viatge o excursió, sovint ens preguntem: en companyia de qui? Perquè una bona companyia dona seguretat i confiança.
La Litúrgia ens convida a emprendre el camí de l’Any Nou 2023 en la millor companyia possible: la de Maria, Mare de Déu. Enguany seran també moltes les ocasions en què la nostra pregària eclesial serà presidida per la Verge Maria: normal també que així comencem l’any.
La pregària d’avui està amarada de Benedicció divina: Que el Senyor ens beneeixi i ens guardi. Que ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres.
Quan ens adrecem confiadament al Senyor, ens adonem que Ell ens està mirant amb ulls d’amor misericordiós. El pietós costum cristià de beneir imatges, objectes, menjars, busca orientar-nos cap a Déu, l’únic que bé diu i bé fa. Els humans sí som capaços de bona dicció amb paraules i promeses molt ben dites, però només Déu ens beneeix i ens fa el bé.
Adreçant la mirada cap a Déu i veient la claror de la seva mirada amorosa, contemplem que, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill perquè obtinguéssim la condició de fills: què tenia d’especial aquella època perquè sant Pau parlés de temps amb plenitud?
No foren les circumstàncies històriques de fa 2000 anys a Palestina les que aportaren especial condició favorable a l’esdeveniment iniciat a Natzaret i culminat a Bet-Lehem; va ser Déu qui, venint al món fet-home, aportà plenitud a aquell moment històric.
Amb aquesta iniciativa divina s’activa definitivament el gran Projecte de Déu: recuperar-nos plenament a la condició de fills i rescatar-nos del viure sota la Llei que no podia donar-nos la plenitud que satisfà el cor de l’home.
D’aquesta condició de fills en tenim una prova que és també termòmetre: si en positiu deixem que en els nostres cors l’Esperit de Jesucrist s’adreci a Déu com a Abbà-Pare i ens faci tractar tothom com a germans.
També avui en l’Eucaristia preguem especialment per la Pau al món: l’any 1956 el Papa Pau VIè instaurava la celebració de la Jornada per la Pau el primer dia de l’any. Han passat més de sis dècades i cada vegada es fa més necessari i urgent pregar per la pau, que en definitiva és do de Déu.
Avui a l’evangeli contemplem els pastors, veritables models de l’autèntic deixeble de Crist. Malgrat ser marginats en la societat del seu temps, en l’Economia de la Salvació tenen un lloc especial reservat per a ells.
Reben l’anunci de l’àngel del Senyor i acullen la Bona Nova que se’ls anuncia: “Us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor”; després anaren a Bet-Lèhem i ho comprovaren amb els propis ulls; això els permeté contar fidelment la seva experiència amb tant de goig que tothom es meravellava del seu testimoniatge; i finalment se’n tornaren a la seva feina glorificant Déu i lloant-lo.
Escoltar Déu que ens parla mitjançant els seus àngels-missatgers; acollir la Bona Nova de Crist fent-ne experiència personal; transmetre l’Evangeli de les Benaurances vivint-lo amb testimoniatge de credibilitat; glorificar i lloar el Senyor des de la pròpia vocació personal: aquesta és la nostra missió personal i eclesial.
Emprenem avui el camí d’un Any Nou compartint solidàriament les alegries i esperances, les tristeses i angoixes de la gent del nostre temps, sobretot dels pobres i els qui sofreixen (Gaudium et Spes nº 1), perquè així tothom pugui tastar que la joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús (Evangelii Gaudium nº 1).
Jose-Luis Arín Roig
Vida Diocesana, 1, any LII
.jpeg)
