Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors de Tortosa: de febrer 2023

Lv 19,1-2.17-18 El Senyor digué a Moisès: "Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant." No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; axí no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor."

Manuals dels levites on quasi tot són normes litúrgiques, el llibre del Levític ensenyava els istaelites a mantenir una santedat integral en tots els aspectes de la vida.

En la 5ª secció (17,1-26,46) hi ha la "Llei de Santedat" amb normes diverses (com la del capítol 19) basades en el respecte degut a la santedat del Senyor: sigueu sants perquè jo, el Senyor, soc sant.

Les lleis buscaven impedir l'enemistat i l'odi, i obligaven a practicar la correció fraterna quan calia: reprèn els altres, si cal.

El cim és en el v.18 que posa l'amor a si mateix com a mesura de l'amor al proïsme: estima els altres com a tu mateix. Dins la perspectiva del Lv, els altres als qui haig d'estimar són els del meu poble com es veu al context: no et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres (del teu poble naturalment!) com a tu mateix.

Jesús amb la paràbola del bon samarità (Lc 10,30-37) corregirà el sentit restrictiu de "proïsme" amb eixamplament universal. Ja no val a preguntar-se qui és pròxim a mi? (per família, amistat, ideologia) i llavors estimaré aquest proïsme com a mi mateix; sinó que la pregunta adient és "a qui i com m'hi aproximo jo?" Bon examen de consicència: m'aproximo amb amor solidari als més pobres i marginats?

SI 103 (192),1-4-.8.10.12-13 El Senyor és compassiu i benigne.

Descripcio del perdó misericordiós de Déu amb salm estructurat en 3 parts: lloança inicial (v- 1-2); motius per a la lloança (v. 3-19); invitació a tota criatura per unir-se a la lloança (v- 20-22)

1Co 3,16-23 Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profrana el temple de Déu, Déu li'n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s'enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància. L'Escriptura diu: "Fa caure els savis en els seus propis paranys." I també: "El senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s'aguanten més que el fum." Per tant, que ningú no es glorï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Pau defineix la comunitat cristiana com a temple de Déu, lloc viu de la seva presència divina, No sabeu que sou temple de Déu? (Aquí no es fixa en el cos humà, com en 6,19). Si la comunitat és temple de Déu, té caràcter sagrat.

Per això si algú profana el temple de Déu, Déu li'n demanarà compte. Déu que fa créixer la comunitat, també la defensa gelosament. Qui fa mal a la comunitat ofèn Déu, el seu Senyor, i es trobarà amb la justícia divina que li demanarà comptes.

L'Apòstol fa una nova exhortació a la saviesa divina i en destaca tres imperatius: no us enganyeu a vosaltres mateixos; si algú es creu savi, que es faci ignorant; que ningú no es glorï de ser seguidor de cap home.

Pau no fa cap elogi de la bogeria ni cap mística de la irracionalitat. Cal renunciar no als drets de la raó humana sinó a la pretensió d'erigir la raó humana com a principi autosuficient contra la revelació de Déu. La niciesa/ignorància és la no acceptació de la impotència de l'home per salvarse amb els recursos autònoms de la seva intel.ligència i poder.

El fruit de l'autèntica saviesa és obtenir per la fe una racionalitat superior i sobrenatural. Creient en Crist crucificat, l'home obté per gràcia una llum que clarifica i dexifra el sentit profund de tot.

Pau exhorta a no fer d'ell mateix, Apoló, Quefes o cap altres, un motiu d'autoexaltació. El cristià no pertany a uns líders ni en depèn d'ells (3,4); tot el contrari! Tot és vostre; però vosaltres sou del Crist i el Crist de Déu (v.22).

El cristià és lliure per a disposar de tot, amb la condició de restar disponible per al Senyor. El cristià és senyor de tot, fent-se servent del Senyor Jesús per a servir els germans.

Mt 5,38-48 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "ja sabeu que, els antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent." Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra." Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demana, no et desentinguis del qui et vol manllevar. "Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial."

Ja sabeu que als antics els van dir "ull per ull, dent per dent": la "llei del talió" volia ser llei de represàlia proporcional. L'expressió llatina ve de "talis" (tal com): és procediment comú aplicat als casos de delictes en altres codis antics com el Codi d'Hammurabi (cap al 1760 a.C.). Quan en una baralla un home en fereix un altre, haurà d'indemnitzar-lo per què no ha pogut treballar i li pagarà les despeses ocasionades pel seu restabliment; quan en una baralla hi ha lesions, el culpable pagarà ull per ull, dent per dent, cremada per cremada (Ex 21,18s). Aquesta antiga llei incorporarà posteriorment tant immigrant com israelites en clar progrés postiu d'obertura universalista (Lv 24,22).

La llei del talió volia evitar la venjança indiscriminada amb espiral de violència, mitjançant el principi bàsic de la proporcionalitat. Originàriament, limitant la vengança indiscriminada amb espiral de violència, mitjançant el principi bàsicde la proporcionalitat. Originàriament, limitant la venjança a una reciprocitat exacta, vol ser una norma humanitària. Tenint en compte el principi de pedagoria progressiva en la revelació bíblica, la llei bíblica del talió cal situar-la dins un procés de perfeccionament: amb el perdó que primer s'atorga només als de la família; després als del clan; més endavant als de la tribu o als del poble, i finalment a tothom, sabedors amb Jesús que tothom és cridat pel Pare-Déu a ser un sol poble.

Estimeu els enemics: per què? Perquè s'ho mereixen? Per fidelitat a Jesucrist!

Així com als israelites se'ls va dir: Sigueu sants per què jo, el Senyor, el vostre Déu soc sant; als deixebles de Crist se'ns hi diu: estimeu els enemics perquè jo, el vostre mestre i senyor, els estimo perdonant-los i a la vegada convidant-los a la conversió. Només així sereu fills del vostre Pare del cel.

En definitiva es tracta de créixer en santedat, conscients de l'ideal: sigueu bons del tot -perfectes- com ho és el vostre Pare celestial.