Evangeli i comentari Mn. Arín II Diumenge de Pàsqua (A)

 

Jn 20,19-31 El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb Ies portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envío a vosaltres.» Llavors alenà damunt i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els  altres. Ells Ii digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu í Déu meu!» Jesús Ii diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. 

En ser sepultat, Jesús de Natzaret desapareix de l'escena pública. Però poc després els seus proclamen que és viu amb una vida nova; i que amb la mort i resurrecció ens ha reconciliat amb Déu. Què ha passat entre la sepultura de Jesús i el naixement de la comunitat post-pasqual?

La primera comunitat expressà el seu convenciment en confessions kerigmàtiques de fe (1Co 15,3s), i els evangelis presenten els relats de les aparicions del Ressuscitat.

L'esdeveniment de Jesús ressuscitant no el descriu cap text perquè és meta-històric, però els testimonis d'aparicions del Ressuscitat sí que pertanyen a l'esfera històrica.

Els diversos encontres amb el Ressuscitat són narrats segons la perspectiva teològica de cada autor, però amb elements comuns: sempre succeeixen el primer dia de la setmana (diumenge): dia en què la comunitat es reuneix per a l’Eticaristia com ho sabem per 1Co 16,2 escrita l'any 55/56; sempre és el suscitat qui té la iniciativa i qui va a buscar els seus (i no a l'inrevés); sernpre hi ha resistència o dificultat per reconèixer el Ressuscitat.

L'aparició del Ressuscitat als deixebles reunits té un paper fonamental per al naixement creixement de l'Església. 

Jn desdobla el relat en dos episodis: a) v. 19s missió als deixebles b) v. 24s diàleg amb Tomàs.

El primer episodi segueix l'esquema comú: iniciativa de Jesús que entra es posa al mig; experiència dels deixebles que s'alegren de veure el Senyor. lliurament de la missió als deixebles: com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envío a vosaltres.

En realitat la missió no és només comparable a la que el Pare confià al seu Fill encarnat sinó que realment hi ha continuïtat intrínseca dins una missió única: el Fill allarga als seus deixebles la missió que ell havia rebut del Pare.

El segon episodi ens invita a posar-nos en la situació de Tomàs que no era allà amb els altres quan vingué Jesús. El lector de Jn, com Tomàs, no ha vist físicament el Ressuscitat. Per això el missatge final del Ressuscitat diu: feliços els qui creuran sense haver vist. Mentre els sinòptics insisteixen més en la proclamació de la resurrecció de Jesús (Mc 16,16; Mt 28,6-7; Lc 24,5-6.34), Jn fa crònica de les trobades personals amb el Ressuscitat. De fet els deixebles, per por dels jueus, tenen tancades les portes i angoixada l'ànima. El ressuscitat es posa al mig i els diu "Pau a vosaltre? com a primer i gran missatge seu.

També avui molts tenen les portes tancades per por del món. Hi ha lloc per a l'esperança? Sí perquè, malgrat les pors i les portes tancades, el Senyor sempre arriba mostrant les mans i el costat, senyals identificadors del Crucificat-Ressuscitat, senyals del seu amor fins a l'extrem que mai no s'esborren. Mostrades les credencials, el Senyor confia la missió: com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envío a vosaltres per continuar en el món i a favor del món l'obra salvadora de Déu.

Tomàs, absent de l'assemblea apostòlica, no creu si no li veu a les mans la marca dels claus i no li fica la mà dins el costat. Serà vuit dies després (diumenge següent) quan el Ressuscitat invita Tomàs a fer una opció més creient: feliços els qui creuran sense haver vist perquè d'ara endavant la fe sempre do gratuït de Déu — s'ha de fonamentar també en el testimoniatge viu dels cristians.